Quan vaig arribar al poble, ara farà uns sis anys i mig, vaig conèixer a l’Imma. La primera nit de Cap d’Any que vam passar a Sant Esteve vam anar a sopar a casa la Núria, una bona amiga. Mojito a mojito, vam conectar. Vam descobrir que teniem una cosa en comú: cosir i tricotar.

Quedàvem els dimecres a la tarda, i mentre feiem “teràpia de grup”, treiem les caixes de llanes, botons, agulles i robes i començàvem a compartir trucs i patrons. La Fina va venir a viure-hi un any més tard. Ràpidament es va unir a les tardes de roiboos i floretes. Sí, sí, tardes de floretes, ens vam tornar “loques” amb els “pincushions” de flors que vam trobar a internet. Qualsevol tros de roba el convertiem amb floreta.

La Núria venia, a ella no li agrada gens cosir, però li encanta el roiboos, i insistia: nenes heu de vendre aquestes peces, necessiteu una imatge, un nom… Quina mandraaa..!!, li deiem nosaltres incrèdules.

moltes floretes

En un principi vam començar a repartir les flors entre els nostres familiars.

Quan ja vam tenir el nostre cercle més immediat inundat de flors va aparèixer la Martina. Li van encantar, i ens va proposar de dur-les a Magenta. La Núria es va quadrar: nenes, necessiteu un nom, i un logotip!! Apa Núria!!!.. que dius ara!!

2

Nom amunt, nom avall. Ens va sortir la paraula Òbol, tant femenina com inadequada…, bufff.. ja no ho recordo quants noms pensàvem, ningún ens agradava. És que són detalls, “pijades” no paga la pena buscar un nom… Doncs això detalls, de tall… I si li posem dtall, passant de l'”e”,… rotllo whatsap…

Així va sorgir el nostre nom dtall. Detalls fets de talls (de robes), escrit com un “whats”. Era perfecte.

logo okAmb la Snell Roundhand vam muntar el logotip. I el vam començar a aplicar amb adhesius (tècnica que vaig començar a usar amb la meva estimada Àngels ja fa temps) sobre capses de cereals reciclades. Els cordons per empaquetar ens servien per lligar petites etiquetes a cada peça.

Em sembla que aquesta és la meva preferida

Tota aquesta parrafada l’escric per recordar que avui fa just quatre anys, vam signar un tovalló de paper, rotllo Messi, comprometent-nos a intentar tirar endavant un somni: poder algun dia arribar a viure d’una passió… Encara no ha arribat aquest dia, però ho seguim intentant. Com a mínim seguim quedant per prendre roiboos…